La Masía
HISTÒRIA
Un projecte ple d'il·lusió que es plasma en cada detall de l'restaurant
El Mas Pou és la ubicació triada per ubicar el Restaurant La Pahissa de Mas … i és l’antiga casa familiar. Una preciosa casa de l’any 1352 de propietat de la família Pericay des de fa 7 generacions i que ha servit de niu per donar vida a aquest nou projecte culinari i familiar.
Cada racó de l’restaurant ha estat reformat i decorat amb amor i dedicació on es respira l’ànima dels seus antics propietaris, Josep i Tresita.
La seva néta, Rosa Maria Pericay, juntament amb l’ajuda dels seus pares José Pericay i Rosa Maria Fàbregas, han volgut deixar constància del seu llegat perquè els acompanyin en tot moment en aquest camí ple d’emocions i il·lusions que ha iniciat amb el seu marit, el xef Jordi Vallespí.
EL MAS POU I EL MOLINET
NARCÍS SUBIRANA (MEMBRE DEL CERCLE CATALÀ D’HISTÒRIA)
El mas Pou1 és un antic mas que es troba al nord del terme de Pals, entre can Caramany del mas Nou, el mas Roig i el mas Barceló; segons els antics documents consultats, fa més de 665 anys que se’l coneix per aquest nom.
A Pals tenim diverses masies que s’anomenen Pou: can Pou “de ses Garites”, can Pou “de l’Espardenya”, can Pou “Marons” i el mas Pou. De les quatre masies “Pou” tres tenen sobrenoms, i això es deu al fet que els masovers de les masies amb sobrenom van habitar-les en unes dates més recents que els masovers o propietaris del mas Pou.
Avui farem una visita al mas Pou i al Molinet i també a tots els masos que en són veïns (la meitat dels quals amb les masies ensorrades des de fa centenars d’anys), i coneixerem alguns dels seus secrets i els seus propietaris, masovers i jovers2.
Les pedres de les parets del mas Pou són testimonis muts del pas dels exèrcits, bandolers, carreters i pagesos. Les terres del mas Pou tocaven a l’antic camí ral que anava de Barcelona a França passant per la costa (per Palamós, Pals i Torroella de Montgrí), i era just passat el mas Roig on hi havia l’encreuament del camí carreter que anava a l’interior passant per Sant Feliu de Boada camí de La Bisbal. El camí passava per davant del mas Pou i el mas Nou o Caner, i travessava les rieres del Quermany, la petita i la grossa. És just a l’angle que fa l’encreuament d’aquests antics camins que hi ha les terres i la masia del mas Pou. Al costat dret hi havia les terres del mas Pou i a l’esquerra les terres i l’edifici del Molinet.
En un capbreu3 documentat el 1352 hi apareix un mas antigament anomenat Talent (el qual tenia una peça de terra anomenada camp de la Roquinyola), però ja en aquella data s’anomenava mas Pou. En la documentació del 1489 consultada es continua trobant el mas anomenat Talent, però en aquells moments també s’anomenava mas Pou i pertanyia a en Pere Pou i l’Antoni Pou “de Galell”. Concretament, l’antic nom del mas Pou es troba amb les grafies següents: Talent, Talens i Taleny.
La propietat del mas Pou, com la de la majoria dels masos i masies de Pals, durant molts segles va recaure en el Comte de Barcelona, i més tard en el Rei d’Espanya (o de les Espanyes). Els procuradors reials4 eren els encarregats de fer complir els pactes. Per mitjà del batlle de sac5 feien la recollida de granes i controlaven les altres feines que el pagesos havien de realitzar a canvi de poder viure a la masia i conrear els seus camps. Normalment l’arrendament del mas passava de pares a fills i, de tant en tant, es manava fer un capbreu. I és justament gràcies a aquests documents que avui podem saber qui eren els estadants d’aquelles masies ara fa ja uns centenars d’anys.
EL MAS LLENAS
L’any 1671 el mas Pou pertanyia a Salvador Parri, notari reial, i afrontava amb pertinences del mas Riu i del mas Llenas. Segons els documents antics, el mas Llenas estava situat entre can Ruben i el mas Roig, tocant al camí ral. La primera referència que trobo és del 18 de març del 1600, quan va morir Leonard Valor, que feia de jover al mas Llenas. El 20 de novembre del 1603 va morir-hi la dona d’un tal Parpi, dit Camps, que també hi feia de jover. El 20 de gener del 1607 hi va morir Puig del mas Llenas, vingut del lloc de Joanetes, a la plana d’en Bas. El 14 de juliol del 1628 va morir-hi madò6 Rosa Llenas, vídua hereva del mas Llenas. El 31 de desembre del 1654 hi va morir una nena de Pere Dolça del mas Llenas. L’1 de juliol del 1671 va morir al mas Llenas Pere Fullar Dolça. En aquelles dates, el mas era propietat de Margarita Dolça, esposa d’Esteve Fullar, rajoler. El mas abans s’havia anomenat mas Moret, i afrontava amb el molí d’en Llogany i amb el mas Riu.
EL MAS RIU I EL MAS I “MOLÍ” D’EN TRULL
L’any 1352 el mas anomenat “el Trull” era propietat d’Arnaldus de Trulio i estava situat a la zona anomenada “Orts Veylls”. El 1489 al mas Trull hi havia un molí anomenat “molí d’en Trull” que estava a la zona anomenada “la Galell”. El molí d’en Trull (antic molí fariner que durant el segle XVI havia estat propietat d’un tal Ros) el 1672 ja formava part del mas Riu, i en aquesta data tant el molí com el mas estaven ensorrats. En el segle XVI es diu que el mas de Na Rossa del Riu afrontava amb el rec del molí d’en Trull i amb el mas Bofill o Miquelet (can Xalet), el mas Abril de la Pedrera, el mas Xifre (can Prim) i el mas Pou. El març del 1571 es documenta que va morir-hi Miquel Ros, del mas (Ros del) Riu. L’any següent hi va morir la seva dona, que es deia Magdalena, també del mas (Ros del) Riu. El 23 de març del 1631, va morir-hi Catalina Just, dona de Matias Just, jover del mas Riu. El 27 de gener de 1659, hi va morir la dona de Sebastià Huguet del mas Riu. El 24 de gener del 1660 va morirhi Jeroni Prats, que vivia al mas Riu.
L’antic mas Riu estava situat en una parcel·la de 49 vessanes de terra, entre on avui podem trobar can Caramany del mas Nou (actualment hi ha el restaurant Sol Blanc) i can Mitjaire (actualment conegut com a Can Safont), ambdós inclosos. Va ser a finals del segle XIX, quan era propietat del Comte de Foixà (prèviament el propietari havia sigut Joan Illa i Caner, comerciant i Jurat de Pals), que les terres del mas es varen dividir en camps de 2 a 10 vessanes i es varen vendre a diferents propietaris de la Vila, com la família Safont o la família Isern, entre d’altres.
Va ser el 15 de març del 1886 quan Joaquim Isern Gussó, ferrer de Pals, i Miquel Jordà Galí, pagès, varen firmar l’escriptura de compra perpètua d’un camp de 8 vessanes (equivalents a 174 àrees i 96 centiàrees) de terra per cultivar que es varen separar d’aquella extensió de terreny, anomenat camp Rius, de cabuda 49 vessanes (equivalien a 8 hectàrees, 74 àrees, 97 centiàrees), més o menys. Limitava per orient amb Francisco Rovira; per migdia amb la mateixa finca; per ponent, part amb camí públic, part amb N. Massot de Juià, propietari del mas Terrerol de la Pedrera i part amb la restant finca.
La finca de l’antic mas Riu era la dècima part de l’heretat anomenada Torre Canera, emplaçada en el terme de la Vila de Pals. A més de les contribucions degudes a l’Estat, a la província i al municipi, la finca es trobava especialment hipotecada amb unió de la totalitat de l’heretat per la quantitat de 16.000 pessetes (a un interès del 6%) a favor de Miquel Martinell i Soler, propietari de La Bisbal, que va assegurar i va prometre cancel·lar la hipoteca el dia 30 de març, dia del seu venciment. El preu de venda de les 8 vessanes va ser de 700 lliures catalanes (unes 2.000 pessetes), que es varen pagar amb moneda corrent d’or i plata.
L’heretat indicada de la Torre Canera, que constituïa la dècima part de la finca que es venia, era del II Comte de Foixà (Enric de Foixà i de Bassols). L’havia heretat en virtut del contingut de l’escriptura de conveni atorgada amb la seva difunta mare, Carme Bassols, davant la notaria de la ciutat de Barcelona el dia 2 de juliol del 1876, en la qual havia quedat hereu del seu pare, Narcís de Foixà i de Miquel, I Comte de Foixà.
LA FAMILIA PARRA Y EL MAS POU
L’any 1672 en la documentació s’esmenta que el mas Pou7 (antigament anomenat Talent, Talens o Taleny) era de Salvador Parri. El mas tenia construïda una torre rodona per refugi i defensa. Si el mas tenia aquelles defenses era perquè el senyor del lloc tenia una relació estreta amb la Corona, fet pel qual es donà permís per fer aquelles construccions defensives. Aquest era el cas de Salvador Parri, que durant molts anys va ser notari de la Cort Reial de Pals.
Misser8 Salvador Parri, propietari del mas Pou l’any 1672, era fill d’Antic Parri i Antiga Vidal. Va néixer l’última dècada del 1500 i va morir a Pals l’1 de novembre del 1680. Va arribar a ser Notari Major de Pals i es va casar 4 vegades, primer amb Susana d’Aguell, que va morir el 15 d’abril del 1645; en segones núpcies, el 28 d’agost del 1650, amb Anna Carreras (vídua de Josep Canya), que va morir el 9 de març del 1662; en terceres núpcies es va casar amb Marianna Almar, morta el 2 de setembre del 1665; i en quartes núpcies, el 16 de setembre del 1670, amb Magdalena Grife.
Salvador Parri va tenir 7 fills. La seva filla Margarita es va casar a Begur el 25 de novembre del 1635 amb Pere Corredor, senyor del mas Corredor de Camargues; i Jerònima, una altra filla, ho va fer el 1670 amb el Cavaller Josep d’Almar i Tor. En morir Salvador Parri, l’any 1680, fou enterrat dins la capella del Sant Sepulcre de l’església parroquial de Sant Pere de Pals, on hi havia la sepultura familiar.
epultura familiar. El 1672 el mas Pou tenia una peça de terra, que abans havia estat de la Torre Canera, anomenada la Font de l’Oller. També el mateix any, 1672, el mas Pou va declarar una altra peça de terra al lloc dit Font d’en Serra.
EL MAS NUEVO DEL LAGO
illem Moret, del mas Nou. El 28 de març del 1598 va morir Isabel Sardó, hereva de la casa d’en Sardó i d’en Moret del mas Nou. El 12 de setembre del 1629 va morir Montserrat Guàrdia, senyora de Damià Guardias, jover del mas Nou. El 15 de juny del 1637 va morir Guerau Caner, pagès del mas Nou. El 5 de gener del 1643 va morir Marsal Carreras, masover del mas Nou. El 23 de març del 1652 va morir Miquel Caner, pagès del mas Nou. El 21 de setembre del 1661 va morir Josep Pigem, del mas Nou. El 2 de desembre del 1666 va morir Anna Canera, al mas Nou. El 30 de gener del 1669 va morir un nen de Pere Riera, del mas Nou. El 30 de gener del 1669 va morir un fill de Pere Riera i Caner, al mas Nou. El 4 de gener del 1675 va morir un nen de Toni Raler (o Raller), jover del mas Nou. El 26 d’octubre del 1719 va morir Miquel Hostench, masover del mas Nou de l’Estany
El 1672 el mas Caner, o mas Nou de l’Estany, era propietat de Magdalena Pigem i Caner (i va continuar pertanyent a la família fins al 1840)9, filla i pubilla de Josep Pigem (mort el 21 de setembre del 1661) i d’Anna Caner. Magdalena es va casar el 18 de juny del 1674 a Parlavà amb Jerònim Casanovas, i tingueren 12 fills. El 1735, la “Closa dels Arbres”, que tenia 5 vessanes, afrontava al mas Pou a migdia, a l’Estany Marisc a tramuntana i al mas Nou de l’Estany, d’en Casanovas de Parlavà, a ponent. El mas Caner (o mas Nou) afrontava a occident amb l’Estany Marisc i el camí que anava a Sant Feliu de Boada, a orient amb el mas Pou i el mas Vilarnau de la Penya (actualment mas Barceló).
JOVER Y MASOVERS DEL MAS POZO
El 22 de març del 1584 va morir la dona d’en Gofra (Jofre?), jover del mas Pou. El 23 de juny del 1598 va morir una filla de Vila, jover del mas Pou. El 16 de juliol del 1598 va morir Antoni Vila, jover del mas Pou. L’1 de gener del 1601 va morir madò Vilara, del mas Pou, germana d’Antoni Puig. El 19 de maig del 1619 va morir Francesc Ramela, francès, que feia de jover al mas Pou. El 19 de febrer del 1631 va morir Jaume Castellar, jover del mas Pou. El 21 d’agost del 1676 va morir Francesc Mascord, pagès al mas Pou. El 4 de febrer del 1691 va morir Catalina, dona d’Antoni Martí, jover del mas Pou. El 22 de febrer del 1699 va morir Maria Puig, masovera del mas Pou. El 6 de març del 1718 va morir Marianna, dona de Martí Moret, masover del mas Pou. El 21 de setembre del 1745 va morir Josep Bonet, pagès del mas Pou.
Anna Maria d’Almar, filla de Josep d’Almar i Tor i Jerònima Parri, es va casar amb Garau (Guerau) Bassa de Calonge, i tingueren una filla, Teresa Bassa d’Almar, que es va casar a Begur el 26 de gener del 1713 amb Juan Carreras Martí. La seva filla Úrsula (en un document de l’any 1840 es constata la propietat del mas Pou per part seva) es va casar amb el Ciudatà Honrat de Barcelona, militar i Notari de Pals Jerònim Prim, amb el qual tingué un fill, Joan, nascut el 3 de maig del 1717. L’Úrsula quedà vídua el 1760, i es va casar en segones núpcies, a Barcelona, amb el Tinent d’Infanteria Antoni de Cabrera Ximenis. Fruit d’aquest segon matrimoni Úrsula va tenir 9 fills més. Una de les filles, Maria Teresa de Cabrera, es casà el 21 de maig del 1782 amb Francisco Ponach; una altra filla, Manuela de Cabrera, el 18 de novembre de 1800 es va casar amb Carles d’Ametller, i varen ser pares d’Antoni d’Ametller i Narcís d’Ametller, Capità General de Granada. I un dels fills, Antoni de Cabrera, es va casar 3 vegades, primer amb Victòria Grassot, filla del Notari de Begur; en segones núpcies, l’1 de juliol del 1782, amb Teresa Pagès (vídua d’Ignasi Ponach); i per tercer cop, el 5 de setembre del 1786, amb Josepa de Ciurana i Ros (filla del Cavaller de Pals Antoni de Ciurana i Moret i de Margarita Ros i Comas del Brugar, pubilla de les cases Ros i Comas del Brugar).
LA GUERRA DEL FRANCÉS Y ANTONIO DE CABRERA
Durant la Guerra del Francès, Julià de Bolívar, Brigadier dels Reials Exèrcits, Tinent del Rei, Governador de Girona i President de la Junta de Govern de Girona i del Corregiment de Girona, va ordenar el 26 de desembre del 1808 que s’entregués la tercera part de totes les joies i objectes de plata de tots els cossos i particulars del Corregiment de Girona i també del de Figueres (inclòs dins del de Girona), tant eclesiàstics com seglars i de la no necessària en les esglésies, per falta de cabdals, per socórrer a les tropes i per adquirir articles per a la defensa. També la volien per fabricar una nova moneda de plata per suplir la que era corrent en aquells moments al Regne. Es varen fabricar duros (de valor 1 lliura i 17 sous) amb la inscripció de Fernando Séptimo, en una cara i en l’altra Gerona año 1808. Un duro.
Antoni de Cabrera (fill d’Úrsula Carreras) va entregar tota la seva plata, que pesava 9 lliures castellanes. L’església de la Vila de Pals també va fer l’aportació obligada: va donar una imatge de la Verge del Rosari, amb la seva corona, una altra imatge del nen Jesús, amb peu de plata, dos paces (ornament religiós), dos cirials, una creu en 12 trossos i un peu de reliquiari de 234 onzes de pes.
Antoni de Cabrera i Josepa de Ciurana varen ser els pares de Ramon de Cabrera i de Ciurana, casat amb Clara Vidal Bou, filla del Notari de la Bisbal. L’any 1861 els erms del mas Vilarnau limitaven amb terres del mas Pou, que en aquella data era propietat de Ramon de Cabrera, nét d’Úrsula Carreras.
EL MOLINILLO O MOLINO DE EN LLOGANY
L’anomenat molí d’en Llogany l’any 1672 ja pertanyia al mas Pou, i afrontava per migdia amb els quintanals10 del mas Riu, que ja estava derruït. En la documentació del segle XVI ja s’esmenta que el molí d’en Pou era propietat de Pere Llogany de Plaça, sobrenom donat pel fet que no vivia al mas sinó a la Plaça de la Vila. L’any 1830 el mas Pou continuava tenint el molí, que es llogava a diferents famílies.
El febrer del 1576 va morir Pau Ralló al molí d’en Llogany. L’agost del 1583 va morir madò Zarbana, també al molí d’en Llogany. El 8 de gener del 1604 va morir Francesc Romaguera, que vivia al molí d’en Llogany. El 21 de novembre del 1629 va morir la dona de Bosc, jover del molí d’en Llogany. En aquelles dades el quintà11 del molí estava situat molt a la vora de l’edifici.
El mas Llogany, o Molinet, l’any 1911 pertanyia a Josep Pericay Jofre, que havia comprat també el mas Pou. El mas Llogany o molí d’en Llogany era el mateix molí que actualment s’anomena Molinet, i que es troba entremig del mas Pou, el mas Roig i can Caramany. Durant la dècada dels anys 1950-60 hi vivia la família Farró, la qual va fer-hi una ampliació, i als anys 90 n’hi tornaren a fer una altra que el va deixar irreconeixible. Avui és conegut per la gent de Pals com el Molinet, i és el que ha donat nom al barri homònim (barri del Molinet).
El molí d’en Llogany, o Molinet, va tenir una bassa12. Fins als anys 60 del segle XX estava situada al costat esquerre, davant l’edificació. L’aigua hi anava de la zona de la Llevadora després de passar pel molí d’en Galo (propietat del mas de La Font), per sota el camí ral, i de regar l’hort de can Moninch. Després l’aigua sobrant anava al rec d’escórrer, que resseguia l’antiga finca del mas Riu, passant a pocs metres del costat esquerre del mas Pou, fins a la riera que venia de Quermany.
NOTES: 1.- AQUEST TREBALL L’HE POGUT PORTAR A TERME GRÀCIES A LA FEINA QUE HA FET DURANT ANYS L’AMIGA I PROFESSORA ANNA MARIA CORREDOR I PLAJA. DURANT ANYS HA ESTAT RECOLLINT INFORMACIÓ SOBRE TOTES LES MASIES I ELS TOPÒNIMS DE PALS, I TAMBÉ SOBRE CENTENARS D’ARBRES GENEALÒGICS QUE JO HE ANAT CONFECCIONANT DE TOTES LES FAMÍLIES QUE HABITEN I HAN HABITAT LA VILA DURANT ELS ÚLTIMS 500 ANYS. 2.- ELS JOVERS EREN ELS TREBALLADORS QUE LLAURAVEN AMB UN PARELL D’ANIMALS JUNYITS (UNITS), NORMALMENT BOUS O MULES, PERÒ SI NO EN TENIEN FEIEN SERVIR TAMBÉ VAQUES. 3.- DOCUMENT O VOLUM QUE CONTÉ LES DECLARACIONS DE BÉNS FETES PELS VASSALLS D’UN SENYORIU, AIXÍ COM LES CÀRREGUES QUE COMPORTEN. 4.- OFICIAL REIAL QUE TENIA CURA DE L’ADMINISTRACIÓ DEL PATRIMONI REIAL I DE COBRAR ELS DINERS DEGUTS AL REI PROCEDENTS DE DRETS REIALS, CONFISCACIONS, ETC. 5. OFICIAL ENCARREGAT DE COBRAR ELS DRETS I IMPOSICIONS SENYORIALS. 6. TRACTAMENT QUE S’USA DAVANT EL NOM O LLINATGE DE LES DONES CASADES O VÍDUES I DE MODESTA POSICIÓ ECONÒMICA, O SIGUI, QUE NO SÓN MADONES NI MESTRESSES. 7. EN LA DOCUMENTACIÓ APAREIX TAMBÉ UNA REFERÈNCIA AL MAS POU AMB LA DENOMINACIÓ HUALGUER, QUE SUPOSO QUE PODRIA SER UNA REFERÈNCIA AL COGNOM HUGUET TRANSCRITA AMB GRAFIA ERRÒNIA. PRESUMIBLEMENT EL MAS POU PODRIA HAVER-SE ANOMENAT EN ALGUN MOMENT MAS HUGUET. 8.- TRACTAMENT EQUIVALENT A MON SENYOR, QUE ES DONAVA A PERSONES DE MOLTA AUTORITAT I PRINCIPALMENT A GENT LLETRADA. 9.- TOT I PERTÀNYER EL MAS A LA FAMÍLIA CANER, L’ANY 1822 NARCÍS BOFILL, DESCENDENT D’UNA NISSAGA DE SABATERS DE PALS, VA ARRENDAR PER CINC ANYS EL MAS AL SEU NEBOT CEBRIÀ BOFILL, VIDU DE FRANCESCA OLLER. DEDUEIXO, A PARTIR DE LA DOCUMENTACIÓ CONSULTADA, QUE ELS PROPIETARIS HAURIEN ARRENDAT EL MAS A NARCÍS BOFILL I AQUEST, AL SEU TORN, HAURIA ARRENDAT EL MAS AL SEU NEBOT. 10. ES REFEREIX A DIFERENTS QUINTANES. UNA QUINTANA O UN QUINTÀ ÉS UN CAMP O UNA PASTURA VORA UN MAS O UN POBLAT. 11.- ID. NOTA 10. 12. ELS MOLINERS DEL MAS LLOGANY HAVIEN D’ESPERAR QUE TOTS ELS ALTRES MOLINS HAGUESSIN FET LA MÒLTA PER ELLS PODER OMPLIR LA BASSA I PODER TREBALLAR, COSA QUE LIMITAVA MOLT LA SEVA TASCA.
© Pahissa del Mas... April 28, 2024 12:49
C/ BARRI MOLINET N.16 17256 - PALS COSTA BRAVA - CATALUNYA - TELF. (+34) 972.636976 - restaurant@pahissadelmas.com
